En record de Pere Pujolàs i Maset

La darrera setmana de juliol vam conèixer amb sorpresa, i de forma inesperada que en Pere Pujolàs havia mort. Com us dic vam rebre la notícia amb molta sorpresa perquè en Pere no estava malalt, però malauradament sí que va patir una malaltia que se l'endugué molt de pressa, amb molta pena per part de tots els que el vam conèixer i estimar. I dic que el vam estimar sense cap retòrica, ell era així: es feia estimar. Podria dir-ne moltes coses i fer memòria de moments que vam compartir a la feina, a l'institut, en el lleure..., però encara no us he dit quina relació va tenir  en Pere Pujolàs amb l'institut d'Anglès.

Ell va començar a fer-hi classes com a mestre de taller de fusteria, quan el centre era un institut de formació professional, va ser-ne director del 1988 al 1991, any que –després d'haver fet la carrera de Pedagogia- va tenir l'oportunitat d'anar a treballar en un EAP de Banyoles i va deixar l'ensenyament a secundària. Anglès, amb en Pere al capdavant, va ser dels primers centres que van emprendre la Reforma Educativa de finals del 90, una de les tantes reformes que hem entomat i patit els que ja fa anys que ens dediquem a l'ensenyament.

Després d'Anglès i Banyoles, en Pere va emprendre i continuà una carrera en el món de la pedagogia, però a les aules de la Universitat de Vic.

En Pere forma part de la història de l'institut d'Anglès, i va contribuir a fer-lo créixer, en espais, grups, i en autoestima. Quan va marxar d'Anglès va escampar el seu saber fer arreu per on  va passar, però a l'institut  conservarem sempre un record profund de la seva petjada.

Els que el recordeu o vagament us sona el seu nom ben segur que teniu una imatge d'un home alt i ben plantat, amb una barba ofenosa, que de jove era negra i que, naturalment se li va anar tornant blanca, cosa que li donava una imatge de patriarca carregat de bonhomia i que, tractat de prop, era molt més que una imatge.

Gràcies Pere, per com eres, per tot el que vas fer i per tot el que ens vas ensenyar a tota una generació d'alumnes i de professorat molt jove que vam aprendre a fer d'ensenyants al petit i gran institut Rafael Campalans d'Anglès.

Roser Sidera

Directora

Tot seguit us deixem un parell d'articles en record d'en Pere, per si us ve de gust de llegir-los i poder-ne compartir el record. El primer és de l'Albert Bayot, actual director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona i l'altra reflexió és d'en Narcís Cadena i Masó.

Ens ha deixat en Pere Pujolàs

Aquest dimarts 28 de juliol el món de l'ensenyament de les comarques gironines ha sofert una pèrdua important: en Pere Pujolàs i Maset. Vull expressar el meu condol a la família en nom propi i, també, en nom del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

En Pere ha estat una persona amb una trajectòria de compromís en el camp professional i també en el camp del voluntariat. El recordaran escoles i instituts que han rebut formació sobre atenció a la diversitat i sobre aprenentatge cooperatiu, equips d'assessorament psicopedagògic, personal de les direccions generals d'infantil i primària i d'ESO i batxillerat i una incomptable rècula de persones vinculades a la formació que han anat coincidint amb ell i, sens dubte, aprenent d'ell. I també, en un altre àmbit, el recordaran monitors i monitores, i directors i directores de lleure de les nostres comarques.

Quan una persona de les característiques d'en Pere marxa, de manera inesperada, d'avui per demà, ens queda un buit molt important i la pregunta infinita sobre el nostre pas per aquest món. La resposta es fa visible quan veiem la petja positiva que ha deixat en molts de nosaltres i s'evidencia que el seu record perdurarà i que el seu pas no ha estat en va.

He tingut la sort de compartir amb en Pere uns quants anys i projectes a l'Escola de l'Esplai de Girona, sobretot dissenyant els materials i la formació per a directors i monitors d'educació en el temps lliure, i també he pogut col·laborar amb ell en projectes vinculats a la universitat i en temes de formació sobre l'atenció a la diversitat a l'ESO, i sempre, sempre, havia trobat en ell un excel·lent company de treball, una persona receptiva i de tracte amable i absolutament respectuosa.

El trobaré a faltar i, com jo, l'enyorarem molts docents i monitors de les comarques gironines, però la llavor del que ens ha anat ensenyant creixerà i continuarà viva. Fins sempre, Pere.

 

En Pere Pujolàs i Maset

Vaig tenir la sort i el goig de conèixer en Pere, quan era molt jove, a l'antic hospital de Santa Caterina. Cada diumenge hi entrava a les sis del matí i en sortia quan havia donat el dinar als malalts. Els escoltava molt bé, perquè es mostrava receptiu, atent i obert al que li comunicaven; però no en tenia prou, ja que es deixava interpel·lar i, amb molta empatia, sabia posar-se en el lloc de l'altre i acompanyar-lo sense patiment per part seva. De qualitats innates en tenia unes quantes. La seva intel·ligència –superior a la normal– passava desapercebuda gràcies a la seva senzillesa, naturalitat i humilitat en el fer. Aquesta saviesa anava creixent a força d'un treball rigorós, ordenat i exigent. Per les seves aptituds hauria estat un bon metge. Era ràpid quan convenia i tenia una gran intuïció pel perill.

Us explicaré una anècdota en la qual en Pere va salvar la vida a una persona que volia saltar pel balcó perquè deia que només era a dos pams de terra. Va ser molt ràpid i el va poder agafar pels peus quan anava a llançar-se al buit. En Pere estimava la vida i tot el que representa, per això la donava en escreix: a la seva família, als seus alumnes, a la parròquia, a Càritas, etc.

El servei als altres el va exercir en el camp de l'ensenyament. Quanta sort, els alumnes que el tingueren com a professor, a l'Escola Professional d'Anglès, UdG, UVIC, de la qual fou degà. Era un gran expert en treball cooperatiu, matèria de la qual havia escrit llibres i donat conferències arreu de l'Estat... Molts alumnes diuen que es preparava molt bé les classes, que oferia el material pedagògic adequat per ampliar els continguts de la matèria, que explicava d'una manera brillant i entenedora, sobretot tractant els temes amb una enorme profunditat. Ens ha deixat un home amb unes idees molt clares que, l'any 1977, era un admirador de Santa Teresina de Lisieux.

Gràcies, estimat Pere, pel teu exemple, el teu estil de vida, el teu treball...

El silenci de les aules


L’institut buit al mes de juliol és una imatge de silenci. Un institut buit sense nois i noies és una imatge de silenci de les més evidents, perquè sempre associem l’escola o l’institut al brogit dels alumnes. La imatge que tenen les aules aquest mes de juliol es fa estranya: cadires ben endreçades, cap llibre oblidat i fora de lloc, les pissarres netes, els ordinadors i projectors apagats… Però és un silenci pregon, tot està a l’expectativa que els alumnes retornin a les aules al mes de setembre, i durant els dies de l’estiu que ja hem gastat, l’institut s’ha omplert de sorolls i persones inhabituals que han acudit al centre per endreçar, pintar, condicionar, netejar a fons, arreglar objectes que s’han malmès al llarg del curs. És un enrenou imprescindible si volem continuar oferint un ensenyament de qualitat als nostres nois i noies i si volem fer que l’institut sigui un lloc agradable i amable per anar-hi a estudiar.

La casa ja està gairebé a punt per quan tornin els nostres inquilins habituals. Al setembre quan tornem a obrir les portes es trencarà el silenci, i l’institut tornarà a ser un espai ple de vida on s’aprèn i se somnia, s’hi forgen amistats i es trava el futur. D’aquí a no res ens retrobarem.

Benvolgudes famílies, esperem que ja haureu rebut la carta informativa que us vam enviar fa uns dies, i si us cal a sota d'aquest escrit us posem l'enllaç de la carta, si teniu algun dubte ens hi trobareu novament l’1 de setembre. Fins llavors, sigueu feliços i desitgem que tinguem tots un bon estiu.

Carta per als alumnes de 1r d'ESO
Carta per als alumnes de 2n d'ESO
Carta per als alumnes de 3r d'ESO
Carta per als alumnes de 4t d'ESO
Carta per als alumnes de Batxillerat
Carta per als alumnes de Cicles formatius


Equip directiu

Dinner party de 2n

Durant el tercer trimestre, una colla d'alumnes de 2n d'ESO del grup +de8 han preparat una segona exposició del "Dinner party", a l'auditori de l'institut, en la qual han exposat la seva tria d'elements essencials relacionats amb entitats o personatges del nostre entorn. 
Prèviament van fer un treball de recerca d'informació sobre la persona o entitat per a la qual volien parar la taula, i tot seguit van buscar elements plàstics que s'hi relacionessin i que l'espectador, amb una sola mirada, pogués identificar qui era el seu convidat. 
Els personatges treballats van ser els següents: Carmeta Esteve, campanera de la Cellera, a càrrec de Berta Coll; Xevi Vilaró, pintor hiperrealista amb una gran projecció internacional, treballat per Roger Boïgues; la fàbrica Burés, fet per Júlia Casals; l'Aliança, de l'antiga societat agrària fins als nostres dies, preparat per Maria Olivares i Maria González; la llar de jubilats l'Amistat d'Anglès, cercat per Laura Carreras; l'Escoltisme d'Anglès, treballat per Pia Bonadona; els gegants de la Cellera i d'Anglès, muntat per Isolda Serramitja i Juliette Soler; la llegenda de la núvia de can Biel, preparat per Mariona Amagat. 
Aquesta vegada, pel fet que la finalització del treball ha estat massa propera al final de curs, només ha pogut ser visitada per alguns alumnes, però els alumnes protagonistes d'aquesta exposició han pres el compromís de tornar-la a muntar, i fins i tot millorar-la, quan comencem el nou curs.
Fins aviat, doncs. Us en deixem un tastet. 

                                                                              "Falcó de notícies"

Reconeixement i premis a la feina ben feta

Els alumnes del nostre institut Dídac Vilamitjana i Eduard Freixas van rebre ahir un premi de la Universitat de Vic UVIC com a reconeixement al seu treball de recerca elaborat durant el batxillerat. Es va valorar el bon plantejament de recerca i una excel.lent execució, acompanyat de la passió amb què van confeccionar els seus treballs. Casualment tots dos treballs tocaven l’àmbit de la música i, encara que molt diferents, tots dos van ser excel.lents treballs que la universitat de Vic també va saber reconèixer. El de l’Eduard “El DJ”, tractava en profunditat aquest aspecte de la música electrònica, i el d’en Dídac té com a títol “La rectable: la creació de melodies”.


Es mostra 20150616_192504.jpg.


Acompanyats dels seus pares, les seves tutores de recerca i professorat del centre van recollir el guardó que reconeix la feina ben feta dels estudiants de batxillerat. Al final es recull el que s’ha sembrat, un exemple per als nostres estudiants més petits.

“Falcó de notícies”

Festa final d'etapa d'estudis

Divendres passat vam celebrar la festa de comiat dels alumnes que acaben una etapa dels seus estudis. L’acte va tenir lloc a la sala del centre parroquial de la Cellera de Ter. En realitat van fer-se dos comiats: a dos quarts de set van començar les activitats dedicades als alumnes de 4t d’ESO, i a les 8 van tenir lloc els actes dedicats als alumnes de batxillerat i dels cicles formatius del nostre centre.

Vegeu-ne algunes fotos de record d’aquell moment que us agradarà de veure els que hi éreu i també els que no hi vau assistir.





"Falcó de notícies"

Final del campionat de futbol 3D

El treball participatiu engegat amb el programa Delegats/des en 3 D, va donar com a resultat la iniciativa de dur a terme, a l'hora del pati, una lliga de futbol entre els alumnes de primer, segon i tercer d'ESO. El dilluns dia 15 de juny es va celebrar al pavelló poliesportiu d'Anglès la final d'aquesta competició. El segon classificat, l'equip de tercer d'ESO B, va rebre un trofeu, mentre que el guanyador, l'equip de tercer d'ESO A, va obtenir una copa com a premi. Enhorabona a tots els paticipants, alumnes i professors, que han fet possible aquesta iniciativa que esperem repetir en una propera ocasió.

 “Falcó de notícies”

Final de curs i molt calorós

Enguany ens trobem a la darrera setmana de classes normals a l’institut del curs 2014-2015.

Aquest any, per passar millor la calor i per moltes altres raons que ara no explicarem, el crèdit de síntesi es farà l’última setmana, del 15 al 19 de juny. Cada curs treballarà un tema diferent,però tots han de demostrar que han après una sèrie d’habilitats i conceptes que s’han treballat al llarg del curs, per això s’anomena crèdit de síntesi. Els de primer fan un treball sobre les Guilleries. El dels de segon d’ESO,  sobre Empúries. Els de tercer fan un crèdit sobre la volta al món. Aquests darrers han de fer un programa sobre les activitats que pensen realitzar, els diners que es gastaran, on dormiran… Els de quart d’ESO, no fan crèdit de síntesi sinó una cosa semblant però que s’anomena Projecte de síntesi i que es duu a terme al llarg del curs. Finalment han d’exposar el seu treball en una sessió pública davant dels seus companys i de professorat del centre.


El crèdit de síntesi s’acabarà el 19,  que serà el dia del lliurament de les notes finals, i ens acomiadarem del centre, dels professors i dels companys de classe. I fins el curs que ve!

"Les veus del falcó"

Elsa, Sira i Sandra

Alumnes de 3r a "Sur le pont d'Avignon"

Durant aquest tercer trimestre els alumnes de tercer d’ESO que formen part del crèdit variable de francès, van preparar una excursió de tres dies a França, que es va dur a terme els dies 20, 21 i 22 de maig.

En primer lloc van haver d’aprendre vocabulari en francès que podien necessitar durant els tres dies i també havien de saber traduir o, si més no, saber-ne el significat. A més d’això van fer un treball que acabarien de complementar durant l’excursió i que haurien de lliurar passada l’estada a Avinyó i Nîmes.

Primer dia:Durant el primer dia els alumnes van visitar Nîmes de camí cap Avinyó i, un cop instal.lats a l’alberg d’Avinyó, van anar a fer les primeres visites. Després de sopar patates amb beixamel, vedella i flam a les 7, van tenir una estona lliure per dutxar-se i preparar les entrevistes que haurien de fer l’endemà. A les 10 van anar cap a dormir.

Segon dia: Durant la segona jornada, després d’esmorzar i d’haver tingut una estona per començar a fer les entrevistes, van visitar el Palau dels Papes. Després van anar a dinar per lliure i, a la tarda, visitaren Uzes i la fàbrica de Haribo. A mitja tarda es van tornar a posar a fer entrevistes fins a quarts de nou. A l’hora de sopar van menjar llibrets, puré de patates, samfaina i pastís. En acabat van tenir una estona per dutxar-se i van anar-se’n a dormir a les 10, com cada dia.

Tercer dia: L’últim dia els alumnes van esmorzar a l’alberg i un cop a l’autobús van emprendre  el camí de tornada cap a casa. En el camí de retorn van visitar diversos pobles com Arles i Aigues Mortes, on van dinar. El viatge continuà fins arribar a Anglès, i tots van arribar a casa bé i amb molt bon record de l’experiència viscuda.

Per als alumnes que van poder gaudir d’aquesta estada tenen la sensació d’haver viscut una experiència única que els ha ajudat a perdre una mica més la vergonya que tothom té quan ha de parlar una llengua diferent de la pròpia.

"Les veus del falcó"

                                                                          Elsa, Sira i Sandra