Tot seguit us presentem un text
elaborat per un dels participants en el raid al Far dels dies 17 i 18 d’octubre.
Llegiu-vos-el i serà una experiència compartida!
«Eren un
turc no-gaire-musulmà, un nigerià de casa bona i un anglès descregut que anaven
ben gats arran del cingle del Far. No és pas un acudit. Què hi feien un dijous
a la nit per aquells verals? Portaven un ciri en una mà per encomanar-se a la
santa i un got d’alcohol a l’altra, per si tot fallava. No és pas un acudit. I
nosaltres allà, torrant castanyes, cadascú les seves, ens els vam trobar havent
sopat com uns ministres, nosaltres; ells havien begut com uns ministres.
Vint-i-cinc
alumnes de batxillerat de l’Institut Campalans d’Anglès que segueixen de bona
fe tres mestres de “gimnàssia”, un de tecnologia, un de química, el conserge i
dos d’altres que hi eren perquè hi feien falta, poden tenir res en comú amb
aquests tres personatges? Sí, el Far. Una muntanya que ens crida amb la seva
força tel·lúrica.
Ells eren
tres pilots que havien vist l’espadat imponent des de l’avió i havien volgut
posar-hi els peus. Nosaltres hi havíem pujat a peu després de grimpar entre els
graus dels cingles, des de la
Barroca, per baixar l’endemà pedalant per Coll de
Condreu i coll d’Uria fins a Rupit i
sota Tavertet i pel salt del Sallent avall cap a l'Agullola i Susqueda mentre
d’altres trescaven per Lloret Salvatge per trobar-nos a remar sota el
Pas-Ter-Alt i de retorn cap a Anglès. Quins topònims! Quin paisatge i quin
paisanatge! que deia aquell. I quina bona organització! Qui ha dit que el
jovent ja no té esperit i no s’esforça? Haguéssiu vist aquella colla que
lleugers que anaven quan van deixar els llibres de batxillerat i com xalaven
sotraguejats i embardissats per les boscúries, arreplegant castanyes i llenya i
parant tendes abans que fosquegés. Quina altra manera de fer classe, podent fer
la viu-viu pels camins d’en Serrallonga!
Quina altra manera de fer classe, podent estar voltat d’amics i, tip de menjar
i riure, ajaçar-te sobre el terra de fulles i adormir-te ben baldat sentint els
mussols, del bosc, i llevar-te per salpar dejú sobre un mar de boira. En diem
“raid”, que fa més “xulo” que dir-ne incursió, i ens ho vam passar tan bé, que
ja pensem a tornar-hi.»
“Falcó de notícies”