El nostre institut és cada vegada més conegut i reconegut al nostre entorn geogràfic, i val a dir que ens hi ajuda gent que per ella sola és famosa i dóna la casualitat que estudia amb nosaltres, i som companys. I també cal dir que ajuda a donar a conèixer el nostre poble, Anglès. Aquest fet (curiosament) no és per la crisi ni pels deutes que el poble té, sinó que és per una petita persona –al costat de les seves companyes- que està triomfant a nivell musical, està fent concerts per tot Catalunya i ja s’ha convertit en l’ídol de molts nens i nenes que volen assemblar-se a ella. Estem parlant de la kiwi del Grup Macedònia, la Irene Carreras! La Irene és una noia de tercer d’ESO del nostre institut.
El Grup Macedònia és un conjunt musical que ja fa anys que funciona i elles ja són la tercera generació. És per això que no ens hem pogut estar de fer-li una entrevista, ja que representa una persona interessant per l’INS Rafael Campalans.
- Irene, per qui no us conegui… quin estil de música feu?
Macedònia és un grup per nens de primària i per tant toquem cançons infantils. Les temàtiques de les cançons són sempre històries de nens: la separació dels pares, la mort d’una persona molt estimada, l’estiu, estar castigat, enamorar-se per primera vegada... Són històries en què tant nens com nosaltres, les altres components del grup i jo, ens sentim reflectides perquè també ho hem viscut i ells, els nens, ho estan vivint ara.
- Quan fa que formes part de Macedònia ?
Mmmh... ara ja deu fer, si no compto malament, un any i un parell de mesos. Vaig entrar a Macedònia el 9 d’octubre de 2011, bé, el 10 d’octubre m’ho havien comunicat oficialment.
- Quins passos previs vas haver de seguir per entrar a Macedònia?
Doncs, mira, per formar part del grup havies de passar dues fases. A la primera, s’hi van presentar 457 noies d’entre 11 i 16 anys d’arreu de Catalunya. Consistia a cantar dues cançons de qualsevol disc de Macedònia. En Dani, el creador, juntament amb les noies anteriors, miraven com cantaves, com et movies, si els miraves als ulls... i, si els agradaves, passaves a la següent fase que ja constava de 20 nenes.La segona, que era l’última fase, ens van fer proves de tot. De cantar, ballar, fer teatre... i al final vam fer un concert per als pares. Jo no tenia gens clar si m’agafarien o no, i per això vaig anar amb la mentalitat de passar-m’ho súper bé. Vaig conèixer les altres finalistes que no van passar però que també eren fantàstiques i em vaig fer molt i molt amiga de les altres 4 fruites. Va ser molt emocionant i divertit!
- Què en pensa la teva família de tot aquests transports, hores de carretera i tot el que comporta estar en un grup de música professional?
Home, tot comporta una part positiva i una altra de negativa. Com has dit, fem concerts arreu de Catalunya i això fa que cada dos diumenges o així hàgim d’anar a algun lloc a tocar. La veritat, és que als meus pares els encanta portar-me a concerts i veure’m tan feliç amb tot aquest projecte de Macedònia. També agraeixo molt a tota la meva família el suport que m’han donat des del principi i també els admiro molt per aguantar totes els inconvenients que han de suportar, des de despertar-se un dissabte a les set per portar-me a assajar fins a un diumenge a les 10 del matí estar a l’altra punta de Catalunya per fer proves de so. Però posaria la mà al foc que a tots els pares els encanta que les seves filles puguin gaudir d’aquesta oportunitat.
- D’on creus que et ve la teva faceta musical?
Doncs la veritat no ho sé. Des de petita que cantava per casa a totes hores, vaig anar un anyet a la coral i sempre m’ha agradat aquest món. No tinc una idea o una persona en qui poder-me referir, si més no, dir-te que tot això de la música, hem ve des de que he nascut i ho porto a dins.
- Què significa per a tu la música?
Si em demanes una definició no te la sabré donar. La música per mi és com un altre món apartat de l’institut, les amigues, les extraescolars, etc. Quan em poso a cantar o a tocar algun instrument, se m’obliden tots i cada un dels problemes que tinc o de les meves pors envers a algun conflicte. Només m’ho passo genial i Macedònia m’ha ajudat i m’ajudarà molt amb tot això.
- Què significa per a tu el fet de poder estar a Macedònia i compartir la música arreu de Catalunya?
És una experiència més que fantàstica! És genial perquè no deixo de ser una noia que va a l’institut amb els seus amics, que fa deures, que ha d’estudiar... però a part d’això faig concerts i visc coses que mai m’hauria imaginat. Si has vist el nostre videoclip “Esmorzar”, hem tingut la sort de poder-lo fer amb gent reconeguda arreu de Catalunya com és en Manu Guix, la Beth, en Tortell Poltrona, en Cesc Freixas... sempre els he admirat i poder passar una tarda amb ells i que et tractin de tu a tu, és genial! A part d’això, t’haig de dir que Macedònia defensa molt la nostra llengua i les nostres tradicions. Jo sóc fan de tots aquests grups catalans i cantar en català em sembla una bona manera per transmetreu a la gent que forma part d’aquest país.
- Com ha canviat la teva visió de la música des que formes part de Macedònia?
Abans tan sols cantava les cançons que sentia a la ràdio, al youtube... ara, però, amb Macedònia, cada vegada que escolto una cançó, busco la lletra i miro el significat que li ha volgut donar el cantant. Això suposo que ho faig perquè amb Macedònia abans d’aprendre’ns una cançó, la llegim i la comentem segons el missatge que ens sembla que transmet aquella lletra.
- Has sofert algun canvi de la teva vida, dels teus hàbits quotidians o de la teva manera de ser?
Com t’he dit abans, sóc una noia normal que va a l’institut però que potser fa una extraescolar diferent que la dels seus amics. Potser uns fan bàsquet, futbol o ballet, doncs jo faig Macedònia. Sí que és veritat que Macedònia m’ha ajudat a estar més segura de mi mateixa, de saber que amb esforç pots aconseguir el que desitges i a valorar molt més les coses que ens passen dia a dia.
- I, algun somni que tinguis amb Macedònia?
Ara no te’n sabria dir cap. Però potser m’agradaria tocar en algun altre continent o que ens lloguessin per una sèrie de televisió, he, he..., però ara per ara, el meu somni ja s’ha acomplert.
- I per acabar.... Per què creus que la gent hauria de venir als concert de Macedònia?
Crec que Macedònia, per molt que siguin cançons infantils, fa reflexionar a tothom amb les seves cançons. Des de nens fins als avis. Els concerts de Macedònia sempre són molt divertits, ens agrada molt comunicar amb el públic ja que sense ells tot això no seria possible i també cal destacar que cada concert és únic i irrepetible. Crec que si veniu us ho passareu genial!
Moltíssimes gràcies, Irene, per la teva atenció i ganes de contestar les preguntes. Esperem que arribeu molt i molt lluny i que tots els somnis a nivell de grup es compleixin.
“Falcó de notícies”
