Aquest any en sentirem a parlar, i molt, de Ramon Llull, que va néixer a Mallorca al 1232, en una època en què Catalunya i Mallorca eren la mateixa nació, i va morir el 29 de juny del 1315. Enguany farà, doncs, 700 anys de la seva mort, que va succeir a bord d’un vaixell al mar Mediterrani que anava rumb a Mallorca. Va ser enterrat al convent de Sant Francesc de Palma, la ciutat de Mallorca.
Els estudiosos consideren Ramon Llull uns dels creadors del català literari i un dels primers que va utilitzar una llengua romànica, concretament el català, per tractar de coneixements filosòfics, científics i tècnics. Ramon Llull va ser per damunt de tot un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner del segle XIII.
La seva obra escrita és molt extensa i la va redactar en quatre llengües: català, occità, llatí i àrab. Actualment es conserven 240 obres de Ramon Llull, d’entre les quals destaquen: Llibre de l’ordre de cavalleria, Llibre de Santa Maria, Llibre de meravelles, Lo desconhort, El Cant de Ramon i Llibre de les bèsties.
Se li atribueix la invenció de la Rosa dels vents i del “Nocturlabi”. Llull fou nomenat beat (el beat, és un títol atorgat a una persona difunta que ha viscut una vida bona i ha realitzat un miracle després de la seva mort).
El 2015 i 2016 ha estat declarat com a any Ramon Llull en commemoració del setè centenari de la seva mort.
“Les veus del Falcó”