Un bon grup d'alumnes de 2n d'ESO del nostre institut van participar la setmana passada a la Cantata per la Pau 2015, dins el marc de celebració del Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP), un espectacle musico-teatral de suport als projectes de Càritas i Oxfam Intermón per canviar vides aquí i al Txad. A més d'ells, un altre grup d'alumnes més grans formava part del Cor de Cambra, amb un gran protagonisme dins de la Cantata. Tot seguit us transcrivim algunes de les impressions d'aquests joves protagonistes, que amb els seus cants -paraula i música- volen ajudar a canviar el món per fer-lo una mica millor.
Il.lusió, nervis i molta professionalitat
Per mi, la Cantata és molta gent que té un mateix objectiu, que treballa amb una professionalitat que no tots havíem conegut fins ara i amb molta il·lusió barrejada amb els nervis que l’actuació provoca. Aquestes són algunes de les moltes impressions que em van passar pel cap en entrar al Teatre Municipal.
La Cantata per la Pau d’aquest any tractava sobre un tema nostàlgic i no massa alegre, però, tot i això, crec que la posada en escena va ser el fruit d’un excel·lent treball. Tota la gent anava perfectament compenetrada i tot ens vam haver d’adaptar a les ordres dels directors. Això és un gran aprenentatge per a qualsevol.
Jo ja havia estat dalt d’un escenari diverses vegades abans, però vaig poder veure a les cares d’alguns companys un aire de desorientació i de nervis. Crec que el que ens va tranquil·litzar molt a tots va ser el fet de veure tanta gent de l’institut actuant al Cor de Cambra i fent de protagonistes.
Tot i haver de fer tres sessions al mateix dia, em va passar molt ràpid. A cada hora que vam actuar vaig sorprendre’m amb elements diferents que potser a l’espectacle anterior no havia vist.
Tothom estava molt animat i l’experiència va ser molt diferent a la que havia tingut els altres dos anys que ho havia anat a veure.
Espectacles com aquest no es veuen cada dia i és bo conservar-lo perquè dóna centenars d’oportunitats a diferent gent. A nosaltres ens ensenya i als pobres els salva.
Berta Coll
M’agradaria repetir
L’UAP és una cantata per la pau. Els diners aconseguits amb les entrades van destinats a Càritas i a Oxfam Intermón. L’argument d’aquest any ha estat una història real d’una nena del Japó que va patir els efectes de la bomba d’Hiroshima, anomenada Sadako.
Crec que pels alumnes que no han pujat mai a un escenari han tingut una oportunitat per fer-ho, però per als que no és la primera vegada que hi pujaven però sí que era la primera vegada que cantaven en un Cor tan gran, s’ha de dir que és molt emocionant. M’agradaria l’any que ve tornar a participar-hi, no sé si serà possible. Així que per assegurar-me el tret potser em presento al Cor de Cambra per poder viure l’experiència de més a prop.
Laura Carreras