La meva impressió al certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta


El proppassat divendres 6 de maig vaig participar a la semifinal del certamen de lectura en veu alta de Girona, juntament amb dues alumnes més de l’institut, després d’haver passat els quarts de final que es realitzaren a Santa Coloma de Farners un mes abans.
En aquests dos actes vam haver de llegir una lectura de les 10 proposades per l’organització del concurs, que ja ens havíem preparat uns dies abans. Encara que la majoria de categories són de caire individual, la nostra es realitza en grups de tres alumnes de 3r i 4t d’ ESO i és una lectura amb un narrador i dos personatges més, de manera que cadascú pugui assumir un paper.
Afortunadament, vam ser les seleccionades per representar la nostra província a la capital catalana el proper dimarts 31 de maig.
Tal com he indicat al títol, la finalitat principal d’aquesta notícia no és explicar-vos en què consisteix detalladament el concurs al qual ens vam presentar ni quines són les seves bases, sinó la meva experiència personal com a participant. Si llegint això us entra curiositat de saber-ne més coses, podeu entrar a la pàgina web oficial del certamen (http://www.lecturaenveualta.cat/), on ho trobareu molt ben explicat.
Trobo que és una molt bona experiència perquè et fa potenciar habilitats que no es treballen massa a l’aula, com la vergonya escènica de sortir a dalt d’un escenari i ser-ne actiu, parlant o mostrant-te a tu mateix. Al curs que estem cursant, tots els professors donen per suposat que ja sabem llegir, cosa que és certa, i per tant no es treballa com perfeccionar la lectura, millorant l’entonació i el ritme. Aquest concurs n’és la perfecta solució, perquè el jurat valora tots aquests aspectes.
El que m’ha agradat molt és que quan llegim sembla que representem un guió teatral però sense moure’ns. Això ens obliga a posar tota la força que faríem servir en la veu, i és un molt bon exercici.
Respecte a la cohesió dins del grup de lectura, estic segura que hi influeix positivament, creant més vincles entre els membres. Personalment, però, no en puc dir massa res perquè formo part d’un grup que ja estava molt unit i amb una bona amistat.
El fet de posar-te davant d’un micròfon i parlar també m’ha ajudat, perquè qui sap si en un futur professional ens caldrà fer-ho.
Ens fa molta il·lusió poder participar a la final que se celebrarà al teatre Nacional de Barcelona, perquè és un lloc molt important que hem visitat algunes vegades i ens tempta poder ser les que pujaran a dalt l’escenari ens comptes d’estar assegudes al públic.
Ha estat sense dubte una bona idea, el fet de participar en aquest concurs, i ho repetiria de bon grat!
Berta Coll i Bosch, 3r ESO, 2 de maig 2016